Entre provocació, humor i lucidesa, Alfred Jarry (1873-1907) inventa, amb Ubu roi, una figura universal: grotesca, violenta i absurda, un mirall distorsionador del poder i de l'ésser humà. Ubú, el «rei d'enlloc», anuncia la brutalitat del segle XX i encarna l'humor negre que travessa la modernitat. Poeta, dramaturg i dibuixant, amic dels pintors nabís, Jarry va viure el seu personatge fins a confondre-s'hi, transformant la literatura en una aventura vital i estètica.
L'empremta de Jarry va ser decisiva per a les avantguardes. Picasso, fascinat per l'esperit subversiu d'Ubú, el va reinventar com a símbol del dictador modern a Somni i mentida de Franco (1937). Els surrealistes —André Breton, Michel Leiris, Max Ernst, Joan Miró— el van reconèixer com a precursor de la seva revolta poètica. El 1948, el Collège de Pataphysique va continuar el seu llegat transformant la seva «ciència de les solucions imaginàries» en un laboratori de llibertat.
Més d'un segle després, l'univers ubuesc continua ben viu: una barreja de sàtira i fantasia on l'excés revela la veritat. Ubú, un mirall grotesc de l'home i dels seus abusos, encara riu a les entranyes de l'art contemporani.
Ubú pintor. Alfred Jarry i les arts explora la figura d’Alfred Jarry i la seva influència en l’art i el pensament del segle XX. La mostra reuneix obres, llibres, obra gràfica i dibuixos de Jarry, al costat de peces de creadors del seu cercle, com Pierre Bonnard, Paul Gauguin, Henri Toulouse-Lautrec, Charles Filiger, Georges Rouault i els Nabís. També destaca l’impacte del dramaturg en els surrealistes com en els artistes del Collège de Pataphysique, com Jean Dubuffet o Enrico Baj. A més, l'exposició incorpora propostes contemporànies, com la de William Kentridge, que explora la vigència de les temàtiques que Alfred Jarry va tractar en la seva obra i els seus personatges despòtics, corruptes i totalitaris, i inclou una part final dedicada a la recepció de la seva obra a Catalunya.
