Narratoheretgies és un recull de contes en què l'autor hi indueix un esperit transgressor i, per què no dir-ho, provocador. Per les pàgines del llibre passen tota mena d'espècimens humans: conservadors i progressistes, funcionaris i treballadors per compte propi, gent de diversa condició i pelatge, polítics i manifassers de qualsevol ram, escriptors i periodistes, homes i dones perduts en la immensitat d'un univers inaprehensible, desmesurat i estrany. L'amor, la mort, la soledat, l'amistat, la família, la incomunicació, la por, la memòria, el sexe, la violència, les inseguretats personals, la vellesa... són els leitmotivs que impulsen aquests contes. Els protagonistes d'aquestes històries són,val a dir, éssers inadaptats, incapaços de valer-se per si mateixos, recognoscibles en el món que ens envolta. Uns heretges enmig d una societat que exigeix l'èxit personal i la magnificència social. Fet i fet, heretgies en forma narrativa, com indica el títol del recull.