Cada nou llibre de Màrius Sampere és esperat amb una certa expectació. Des de Subllum (2000), Sampere ha obert una etapa de poesia especulativa i intimista. Temes com l'amor, la mort, el sentiment humà i la penetració en el misteri són tractats amb una gran força expressiva i una visió intemporal que deriva cap a la transcendència.
Màrius Sampere va començar a publicar poesia amb L'home i el límit, que va guanyar el premi Carles Riba l'any 1963. Durant les dècades dels setanta i els vuitanta va guanyar diversos guardons, però és sobretot a partir dels anys noranta quan ha rebut el reconeixement del públic i de les institucions a la seva trajectòria, amb premis com el de la Institució de les Lletres Catalanes pel poemari Demiúrgia (1996), el Serra d'Or de la crítica per Subllum (2000), el premi de literatura catalana Ciutat de Barcelona per Les imminències (2002), o el Laureà Mela per Jerarquies (2003). Edicions Proa va publicar una antologia de la seva obra titulada Si no fos en secret (1999), a cura de D. Sam Abrams i Jaume Subirana.