ALTARS DE LA POR, ELS

Anatole France, fill d’un llibreter i insaciable lector, va rebre el premi Nobel de Literatura el 1921. Havia estudiat amb especial passió el període històric de la Revolució Francesa del 1789. Aquesta petita novel·la, que no va arribar a ser publicada en vida d’Anatole, sinó que ho van fer els seus amics un cop ell desaparegut, és un relat dels amors d’una vídua parisina, bella i somniadora, amb un jove burgès desesperadament enamorat i sense esperança. Com a teló de fons que a poc a poc acabarà dominant l’escena, ressona a París el brogit de la Revolució. La història s’accelera i esdevé brutal: el Terror s’acosta, la màquina infernal es posa en moviment. Els altars de la por és un cant a l’esperit de llibertat i justícia i una crítica a la tirania i al fanatisme.