Novel·la intimista, de reconciliació amb la història familiar.
Àngela, una empresària d’èxit a prop de la seixantena, torna a la vil·la rural on passava els estius des d’abans de tenir-ne memòria. Ella i el germà petit acaben de vendre la finca, a tocar de la costa de Menorca, a uns jubilats francesos. En poc temps, la vida de la dona, entre l’illa i Milà, s’ha capgirat i sent la necessitat de tornar al lloc que mai més no serà seu. Mentre recorre el pati, el safareig abandonat, la capella, les cambres… emergeixen les empremtes i les cicatrius de la història familiar, que en aquest retorn impossible se li fan presents d’una manera tan viva.
«L’adeu íntim de la protagonista d’El temps habitat de la casa on ha viscut alegries i tragèdies ens fa rumiar en la possibilitat d’haver d’acomiadar-nos col·lectivament, dels nostres carrers, dels nostres pobles i ciutats, de la nostra manera de ser» Sílvia Soler