REVOLUCIÓ DEMOCRÀTICA, LA. ARTICLES A LA RAMBLA(1936-1938)

La revolució democràtica recull totes les peces periodístiques que Domènec Guansé publicà a la columna «Comentari» del vespertí La Rambla, entre 1936 i 1938. Parapetat amb el pseudònim de Fidel, aquest periodista de sòlida trajectòria teixeix un argumentari que esdevé un sismògraf excepcional del convuls període viscut en plena guerra i revolució a la rereguarda catalana. Amb una gran habilitat per captar les grandeses i misèries de la vida cívica i política, Guansé escriu uns articles breus i vivaços, crítics i incisius, que saben atrapar l’anècdota per elevar-la a la categoria, que estan amatents a l’evolució social i política de la societat catalana i que esguarden amb mirada escrutadora el tauler internacional, decisiu per al futur de la República espanyola.


Des d’uns plantejaments catalanistes i esquerrans, Guansé manté una confiança granítica en el sistema i els valors democràtics, com també en la virtualitat de la cultura per fer front al feixisme. La seva columna periodística, d’un estil inconfusible, transmet amb vivesa els batecs d’una guerra i d’una revolució que trasbalsaren els fonaments de la vida social, obligaren a replantejar els paràmetres democràtics i comminaren a esmolar l’estilet de l’exigència ètica i moral. En la lògica guanseniana, la revolució que esclata arran del cop d’estat militar és una oportunitat ideal per aprofundir en la democràcia, de la mateixa manera que la guerra provocada pels insurrectes implica frenar el feixisme, que n’amenaça —ací i arreu— els ressorts bàsics.


A grans trets, des d’una òptica decididament política, el discurs periodístic de Guansé a «Comentari» gira al voltant de tres centres d’interès: l’evolució de la guerra i la revolució, amb els canvis transcendentals que es produeixen en tots els ordres de la vida social; la situació política interior, marcada per les crisis periòdiques i la desunió persistent de les forces antifeixistes; i els vaivens de la política internacional en relació amb la Guerra d’Espanya, amb la qüestió clau de la ingerència de les potències feixistes. Segons l’actualitat més candent, Guansé modula la intensitat amb què tracta tots tres aspectes i, tal com reconeix a «Patents de catalanisme» (8.7.1937), no té cap inconvenient a assumir el paper de periodista al servei de La Rambla com a òrgan del PSUC.