«Ismaël continuava cantant i el cor se li feia lleuger.»
En una població a la riba del mar Negre on conviuen russos, tàrtars i jueus, neix Ismaël Baruch, fill d’una família pobra en un barri humil.
Als deu anys se’n va a buscar-se la vida al port; als tuguris dels mariners aprèn a beure alcohol. Als tretze, les dones li ensenyen com es fa l’amor. I ell canta. Té un do que fa entendrir els cors.
Gràcies al seu cant descobreix l’èxit i la riquesa, mentre el pare entén que el fill és una mina d’or.
En aquesta història breu, Némirovsky ens parla amb nostàlgia de la distància entre la vida que somiem, la vida que esperem i la que finalment vivim.
Qui no ha tingut mai un somni que ha esdevingut fum?