Les excavacions del Collet, a Calonge, inspiren una novel·la enlluernadora sobre la fundació de la vila.
Calonge i Sant Antoni, avui.
Una excavació arqueològica arrenca després de la descoberta d’un tros de ceràmica amb un nom gravat: SOLPICIUS. Ben aviat, el que semblaven vestigis aïllats es converteixen en indicis d’una vil·la romana ben assentada, probablement dedicada a la producció de vi i terrissa. Mentre els arqueòlegs treballen entre fragments i estrats, la terra comença a explicar una història que fa dos mil anys que espera enterrada.
Segle I aC.
En època republicana, quan Roma havia declarat la guerra al traïdor Quin Sertori, que s’havia fet fort en terres d’Hispània, es posa en marxa una expedició per aturar-lo. La família Solpicius s’hi afegeix amb la idea de començar una nova vida lluny de la capital. Ell és un home amb un somni: trobar un lloc on fer arrels i elaborar bon vi. Travessaran la Gàl·lia, passaran per Gerunda, arribaran a Emporion i s’arriscaran a fundar un petit assentament a la costa.
Allà, entre vinyes, ceràmica, esclaus i vides que s’entrellacen, naixerà una nova comunitat. Però també s’hi amagaran conflictes, decisions difícils i secrets destinats a quedar enterrats… fins que algú, segles després, els torni a fer aflorar.
Una novel·la que alterna passat i present per reconstruir, no només un assentament, sinó també la història d’una comunitat plena de secrets i intrigues i d’una família amb un projecte i un somni.
Perquè abans que fossin ruïnes, van ser vides.