POETA I FANGADOR SÓ

«Textos, assajos. Papers que Josep Palau i Fabre, poeta de l’alquímia, va dedicar a Jacint Verdaguer, poeta mediúmic. Un alquimista i un mèdium: dos folls abocats a l’obrador, obsedits per la substància dels elements que configuren la matèria primera del seu art —la gramàtica, la paraula, la síl·laba, el so— perquè tots dos confiaren en el poder engendrador del llenguatge; és a dir, en la capacitat del discurs, i sobretot del discurs poètic, de comunicar l’experiència del món. De fer accessible el món». (Del pròleg de Maria Sevilla Paris.)

El llibre conté textos inèdits i d’altres difícils de trobar escrits per Josep Palau i Fabre (1917-2008) sobre Jacint Verdaguer (1845-1902 ). La poeta i professora de literatura, Maria Sevilla Paris (1990), fa una lectura nova, potser la primera dedicada a analitzar la mirada de Palau sobre l’obra i la llengua de Verdaguer i la importància d’aquesta figura per la pervivència històrica de la llengua catalana, després de la guerra del 1936-1939 i la persecussió, repressió i censura conseguent.