Imaginaris culturals d'una ciutat en disputa (1975-2025)
Avui Barcelona és la seva gent? Poques ciutats han travessat mutacions tan profundes com Barcelona al llarg del darrer mig segle. D’urbs provinciana durant la dictadura a ciutat democràtica durant els anys previs als Jocs Olímpics, d'admirat model d'urbanisme socialdemòcrata a marca reconvertida en mercaderia turística i immobiliària que expulsa cada vegada més els seus ciutadans.
Aquest llarg procés ha tingut el seu apassionant correlat cultural, un imaginari fet de literatura, fotografia, música o cinema: des d’El temps de les cireres, de Montserrat Roig, fins a L’imperatiu categòric, de Victòria Szpunberg, o Arnau, d’Adrià Targa; des de Lluís Llach o Joan Manuel Serrat fins a Guillem Gisbert; des de la passejada d’Ocaña per la Rambla en l’opera prima de Ventura Pons fins a l’immigrant sense papers a Waiting for Barcelona de Tanskanen, passant per Almodóvar o Woody Allen; des de les fotografies de les vagues de Pilar Aymerich a la Transició fins a les protestes d’Urquinaona de Jordi Borràs o les dels turistes ruixats amb pistoles d’aigua.
A Les batalles de Barcelona, Jordi Amat proposa un exercici fascinant de crítica cultural en primera persona i interpreta com s’ha disputat l’imaginari de la capital els últims cinquanta anys assenyalant els malestars actuals i els qui se’n beneficien. La identitat de la ciutat està en joc: aquesta és la batalla principal de Barcelona.