Per què l’economia catalana creix i el benestar social no progressa.
L’economista Modest Guinjoan afronta sense embuts el principal dilema que té plantejat l’economia catalana: créixer o progressar? Segons Guinjoan, en aquest segle ha predominat la quantitat per sobre de la qualitat, el volum de PIB per sobre del nivell de vida de les persones. Amb el model vigent ha retrocedit la indústria, s’ha disparat el turisme de masses, la major part de llocs de treball creats han estat de baixos salaris i baixa productivitat, i s’han cobert majoritàriament amb la immigració.
Les administracions no han prestat prou atenció a un sistema productiu cada vegada més allunyat de les economies avançades. Les conseqüències de tot plegat no són només econòmiques, també es noten en els serveis públics, en el territori, en l’habitatge, en l’educació, en la cohesió social —fins al punt de posar en qüestió la continuïtat de Catalunya com a nació, per passar a ser un simple «espai econòmic» regional. El canvi de rumb es podria donar des del moment zero, amb els mitjans actuals i sense dependre de ningú més que de nosaltres mateixos.