Amb motiu de l’exposició “Clavé amb majúscules”, el Memorial Democràtic ha tingut cura de l’edició d’una publicació sobre l’artista Antoni Clavé que ofereix una mirada retrospectiva sobre la seva obra i vida.
La publicació aplega un gran nombre d’obres que també es poden veure a l’exposició. Des dels inicis d’Antoni Clavé en el món publicitari i el cartellisme a Catalunya fins a les diverses etapes que desenvoluparà a partir del seu exili a França en què, progressivament, connectarà amb les avantguardes i els corrents artístics més avançats del seu temps. El resultat d’aquesta aposta vital i artística serà una manera de fer inconfusible, en què destaca el seu pas gradual des de la figuració pictòrica cap a una manera de fer fonamentada en el conreu de l’abstracció i l’informalisme, amb l’ús del collage, l’assemblatge i la barreja de la pintura amb objectes o fragments de materials quotidians com fusta, teixits, papers arrugats... Tot plegat conferirà a les seves obres un caràcter entre abstracte i matèric que, en algunes fases, també prendrà un caire polític reivindicatiu, especialment en l’etapa final del franquisme i els anys de la transició a la democràcia i de recuperació de l’autogovern a Catalunya quan, des del seu exili a França, crearà un seguit d’obres relacionades amb qüestions que eren objecte de debat aleshores com per exemple un nou Estatut d’autonomia per al país.
La mostra, que es podrà veure simultàniament en quatre espais expositius de la ciutat de Barcelona a partir del 4 de setembre —el Palau Martorell, El Reial Cercle Artístic, les Sales Clavé del Palau de la Generalitat i la Galeria Joan Gaspar—, es planteja com una mirada quasi antològica sobre la trajectòria d’un dels artistes catalans més rellevants del segle XX. Alhora, té la voluntat de ser un homenatge i reconeixement a un home que, malgrat les vicissituds de la Guerra Civil, la Segona Guerra Mundial i el seu llarg exili (no tornarà mai de manera definitiva a Catalunya) a causa de les seves conviccions republicanes/democràtiques i catalanistes, va forjar una carrera artística més que notable, amb una gran projecció internacional.
La publicació, que va més enllà d’un catàleg d’exposició, amb les seves 260 pàgines pren el caire d’un llibre sobre Antoni Clavé que aplega la reproducció de quasi totes les obres que són presents a l’exposició, i inclou dos assaigs sobre Clavé a càrrec d’Aude Hendgen, responsable dels Archives Antoni Clavé, i de Josep Félix Bentz, president del Reial Cercle Artístic.
Antoni Clavé és un exemple més, entre molts artistes, escriptors i intel·lectuals catalans del segle XX, de la importància que va tenir l’exili republicà en el sistema cultural català. La cultura catalana de la segona meitat del segle XX és indestriable del fenomen de l’exili, el qual malgrat els seus inconvenients i l’anormalitat que suposa en les vides de les persones, les institucions i els països, va permetre que persones com Antoni Clavé estiguessin connectades amb la modernitat i amb els corrents artístics més avançats del seu temps. A la llarga, els fruits collits d’aquesta absència de Catalunya, un cop finalitzada la dictadura, amb la represa democràtica, seran una gran aportació per al país. Antoni Clavé singularitza perfectament aquest perfil: jove exiliat amb dots artístics de primer nivell que trobarà a França, després de la Segona Guerra Mundial, l’escenari ideal per desplegar tot el seu potencial.
