Aquest volum recull dos llibres de poemes de la mallorquina Maria Antònia Salvà, la primera dona reconeguda com a poeta en llengua catalana en el segle XX i que va obrir camí a altres grans escriptores i reivindicada avui per tota una generació de joves escriptores. La seva obra poètica, que destaca pel seu arrelament a la terra, la llengua i la tradició, així com un esperit renaixentista, incorpora sensibilitat envers la natura, introspecció i la quotidianitat rural mallorquina. Inclou un epíleg de la poeta actual Maria Callís Cabrera.
El primer poemari que incorpora aquest volum és Espigues en flor, el segon llibre de poemes de l’autora, publicat el 1926 i que inclou una part dels textos del primer, titulat Poesies (1910). Espigues en flor és considerat un dels lli-bres més representatius de Salvà i s’estructura en diversos conjunts de poemes, dividits segons la seva temàtica. Alguns d’ells són Jo voldria, que tracta temes com l’orfandat, l’amor o el pas del temps amb imatges del món natu-ral; Flora humil, amb les flors com a protagonistes; Les Complantes, que són elegies funeràries on la pèrdua és el tema central; i Camí d'Orient, on s’apleguen versos que descriuen llocs de Terra Santa que Salvà va visitar el 1907, entre altres. A més, el llibre conté una cançó introductòria, en la qual la poeta recorda els seus poemes antics.
D’altra banda, El retorn és un recull de poesies que reten homenatge a la terra que ha vist néixer l’autora, la vida i les feines del camp, i els personatges que l’habiten, així com el patrimoni folklòric. Són poemes llargs i descriptius en què Salvà combina el discurs poètic amb un to narratiu.
L’edició és a cura de l’especialista en Salvà, Lluïsa Julià, doctora en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, investigadora i crítica literària.
