DONA PERDUDA, UNA

A Sweet Water, una petita ciutat de les planes de Nebraska, es dibuixa la figura enigmàtica de la Marian Forrester: una dona captivadora, sofisticada i carregada de misteris. Admirada i desitjada per tothom, la seva presència encarna l’elegància d’un món ple de riqueses aparentment sòlides i convencions socials inamovibles. Però darrere del seu somriure encantador i del matrimoni amb el respectable capità Forrester, s’amaga una realitat més fràgil i contradictòria. A través dels ulls del jove Niel Herbert, observem com la imatge perfecta de la Marian s’esquerda de mica en mica i revela la complexitat d’una dona atrapada entre les expectatives socials i els seus propis desitjos.
Amb una prosa refinada i plena de matisos, Willa Cather reflexiona sobre la feminitat, la decadència i la pèrdua de la innocència. "Una dona perduda" és molt més que una història de passió i desil·lusió: és un retrat inesborrable d’una època que s’esvaeix i d’un esperit que lluita per sobreviure.

Willa Cather (Winchester, 1873 – Nova York, 1947), nascuda en el si d’una família irlandesa, va passar la infantesa a les Grans Planes. Després de graduar-se a la Universitat de Nebraska, va fer de mestra, periodista, editora i crítica literària. L’any 1912 va publicar la seva primera novel·la, El pont d’Alexander, i, des d’aquell moment, es va dedicar exclusivament a l’escriptura. D’entre les seves novel·les, destaquen "La meva Ántonia", "Pioners, oh pioners" i "One of ours" [Un de nosaltres], que va ser guardonada amb el Premi Pulitzer l’any 1922. A Edicions de 1984 també hem publicat "El meu enemic mortal".