TÀPIES. ART I ACTIVISME

L’exposició Tàpies. Art i activisme explica, a través d’una àmplia selecció d’obra i material documental inèdit, l’actitud compromesa que Antoni Tàpies (Barcelona, 1923-2012) mostrà durant tota la seva trajectòria envers diferents causes socials, ètiques i polítiques en defensa dels drets humans.

Tàpies va ser un creador compromès amb les causes progressistes, catalanistes i humanitàries del seu temps. Guiat per un ferm ideari avantguardista, per a Tàpies tot veritable gest artístic s’enllaça orgànicament amb les lluites socials i polítiques emancipadores de la societat. L’art, així, és una eina per combatre les forces retrògrades que, sota diferents aparences, malden per dominar i oprimir la realitat.

El compromís de Tàpies es va intensificar a través de l’activisme social i cultural al costat dels moviments antifranquistes de la dècada del 1960. La Caputxinada o la Tancada d’intel·lectuals a Montserrat el van portar a iniciar un camí de lluita catalanista i de progrés, la qual va fer eclosió durant els anys de la transició, quan es va implicar en esdeveniments centrals de l’època, com el Congrés de Cultura Catalana i la Marxa de la Llibertat, o es va aliar amb moviments polítics, com l’Assemblea de Catalunya i el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

Amb el retorn de la democràcia, Tàpies va ampliar la defensa dels drets humans a diferents causes del món —Xile, Sud-àfrica, Bòsnia— alhora que donava suport a totes aquelles iniciatives que contribuïen a la construcció de la Catalunya contemporània en el pla polític, social o cultural.