ULTRES DE LA PEÑA IBÉRICA, ELS

LÆabril de 1925 naixia la primera penya dÆaficionats del Reial Club Deportiu Espanyol (RCDE), la Peña Deportiva Ibérica. A la majoria no era només el futbol el que els movia, eren «españolistas de ideal y deportivamente». En bona part procedien del carlisme dissident i professen un culte a la violència que posen en pràctica als estadis i el carrer.
Als anys vint lÆafició al futbol sÆha popularitzat i sÆhan fixat els estereotips que lliguen el FC Barcelona al catalanisme i el RCDE a lÆespanyolisme. Els ibéricos viuen el seu suport al club com una part més de la seva militància espanyolista. En plena Dictadura, amb partits polítics prohibits o vigilats, la rivalitat entre culers i pericos té un component polític més marcat.
A partir de 1927 seÆn fa amb la direcció de la Peña el sector més jove i polititzat, decau el «Deportiva» del nom, es defineixen com nacionalistes espanyols i sÆapropen als Sindicats Lliures. Les seves arengues anticulers, anticatalanistes i ultraespanyolistes omplen la seva sorollosa premsa esportiva-patri.tica.
Amb la caiguda del dictador i el retorn del catalanisme a la vida pú